TÒXICS I CONTAMINANTS DE L'AIRE INTERIOR
És indubtable que els productes químics han millorat les condicions de vida de les persones. No obstant això, ja fa temps que es coneix que algunes substàncies químiques comercialitzades poden afectar greument la salut humana i el medi ambient.
Els efectes de l’exposició a la contaminació ambiental solen manifestar-se a llarg termini. S’associa a diversos trastorns neurològics, trastorns de la reproducció i del desenvolupament, malalties respiratòries, asma i al·lèrgies, alteracions del sistema hormonal, disfuncions del sistema immunològic, obesitat i càncer.
L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) estima que el 72% de l’exposició als productes químics que pateixen les persones es produeix en espais interiors. Tanmateix, la legislació sobre contaminació ambiental es centra en l’aire exterior, que està sotmès a monitorització i a un estricte control per part de les autoritats.
Possibles tòxics i contaminants presents en l'ambient del teu habitatge.
COV - COMPOSTOS ORGÀNICS VOLÀTILS
CO2 - DIÒXID DE CARBÓ
FORMALDEHID
Present en:
Dissolvents, pintures, vernissos, desengreixants, colles i adhesius.
Mobles, plàstics i resines.
Productes d’higiene i neteja domèstica, entre d’altres.
Poden tenir un origen natural, encara que gairebé sempre són artificials.
Els més freqüents són: Alcanos, Terpens, Siloxans, Aldehids, dissolvents aromàtics, cetones, glicols, amines i isocianats, entre d’altres.
La seva presència genera riscos com:
- Alergies, nàusees, irritació d’ulls i vies respiratòries, irritabilitat, fatiga, manca de concentració i lesions en el sistema neurovegetatiu i nerviós, lesions hepàtiques i insuficiència renal.
Poden ser:
Inflamables en alta concentració.
Volàtils i altament contaminants de l’ambient interior.
Liposolubles: S’acumulen en teixits, òrgans grassos i fetge.
Tòxics: Produeixent nàusees, marejos, reaccions al·lèrgiques i potencialment cancerígens.
Gas present a la natura ja que és alliberat per les plantes en la fotosíntesi i pels processos de descomposició de plantes i animals.
Responsable de l’efecte hivernacle del planeta ja que reté la calor i és responsable del Canvi Climàtic actual.
Es produeix principalment per la combustió de residus, combustibles fòssils i processos industrials.
La seva presència en ambients interiors genera discapacitats cognitives, cansament, dificultat de concentració i sonambulisme.
En altes concentracions provoquen cefalees, irritabilitat emocional i lentitud de reflexos.
És el compost químic més freqüent i present als nostres llars, classificat com a cancerigen del tipus 2B segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut).
La seva presència causa símptomes com:
Alergies i picor.
Cefalees o dolor persistent de cap.
Enrogiment dels ulls i irritació de mucoses i dermatitis.
Toss irritativa i dificultats respiratòries.
Present en:
- Adhesius, tèxtils, conservants, desinfectants, dissolvents, impermeabilitzants, protectors de fusta i revestiments, refrigerants, calçat, etc.
En construcció s’utilitza per a contraxapats de fusta, aglomerats, fenols, melamines, fòrmiques, revestiments sintètics, adhesius i productes d’higiene i cosmètica.
Són altament volàtils i es poden combatre amb una ventilació natural recurrent i amb la presència de plantes a casa que absorbeixin aquests químics tan presents.
Etiquetes on es poden identificar:
Quaternium-15, 2-bromo-2nitropropane-1, 3-diol, DMDM hidantoina, imidazolina urea, diazolidinil urea, tris(hidroximetil)-nitrometano i 5-bromo-5nitro1,3-dioxane, CH2O, formalina, aldehid fòrmic, formol, HCHO, metanal, metil aldehid, metilè oxid, oxometà, oximetilè, Bronopol™ (2-bromo-2-nitropropano-1,3-diol), Germall® II (diazolidinil urea), Germall® 115 (imidazolidinil urea), Tris-Nitro® (tris(hidroximetil)nitro-metano, Dowicil® 75, Grotán® BK, Dowicil®200, DMDM hidantoïna, hexametilentetramina, paraformaldehído.
gas radó
És un gas noble inodor, incolor i insípid amb origen en l’urani que es troba de forma natural al subsòl, especialment en terrenys granítics.
La seva concentració màxima té una vulnerabilitat màxima de 4 dies per acumulació, en espais no ventilats.
Quan es desintegra es converteix en partícules de pols de poloni i plom que acabem respirant.
Es considera, després del tabac, el responsable de la segona causa de càncer de pulmó al nostre país. Si es produeix una dualitat entre tabac i radó simultània, el risc augmenta 25 vegades més.
Es prevé amb una ventilació constant, impermeabilitzant la solera de l’edifici o mitjançant ventilació mecànica forçada.