Radiaciones Naturalss
Corrients d'aigua subterrània
La fricció de dos objectes genera una càrrega estàtica, per la pèrdua d’electrons d’un dels cossos dels quals els àtoms tenen una estructura d’electrons menys estable. En el cas de l’aigua subterrània, quan frega en el seu moviment amb la terra o la roca, l’àtom d’hidrogen perd el seu únic electró, deixant el nucli inestable, que és el causant d’aquesta radiació natural. Les partícules d’hidrogen alliberades per la fricció travessen la matèria en direcció vertical interactuant amb el seu entorn. En travessar el cos humà, aquests nuclis prenen electrons dels nostres àtoms generant radicals lliures, debilitant la nostra estructura cel·lular i el nostre sistema immunològic, causant malalties. Aquesta influència en el cos humà és la que coneixem com a geopatia.
Falles geològiques
Els moviments tectònics produeixen esquinços en la crosta terrestre, l’aigua o corrent que passa entre ells amb el moviment produeix electromagnetisme. En la seva vertical arriba a nosaltres creant un intens electromagnetisme perjudicial. Quan la base del subsòl o els minerals acumulen gas radó, l’efecte és més nociu. En ocasions, les esquerdes en els edificis són indicatives d’estar sobre una falla.
Líneas Hartmann y Curry
Dues de les xarxes geomagnètiques naturals més importants són les línies Hartmann, que formen una malla orientada nord-sud i amb cel·les de 2 per 2,5 metres aproximadament, i les línies de força Curry que estan orientades nord-est/sud-est i sud-est/nord-oest, aproximadament cada 6 o 8 metres. Aquestes últimes tenen una orientació en diagonal respecte a les Hartmann.
La intensitat de les línies Hartmann i Curry s’incrementa durant la nit. En aquest aspecte, els efectes sobre la salut humana es produeixen especialment durant les hores de son.
Quan hi ha un creuament de línies Hartmann o Curry sobre una corrent d’aigua o falla, la intensitat de la seva patologia augmenta considerablement.
Gas Radón
El gas radó és un tipus de gas natural radioactiu que no té ni olor, ni color, ni sabor. Per això, és molt difícil que sigui percebut per l’ésser humà. Es forma mitjançant la desintegració de l’urani, que es troba de forma natural a les roques i als sòls.
L’exposició més gran es produeix en espais tancats com les vivendes o oficines, perquè als llocs oberts es dilueix ràpidament. El gas, en provenir del sòl, es filtra pels diferents materials de construcció de l’immoble i es desintegra a l’aire, generant partícules radioactives. A través de la respiració, aquestes partícules es dipositen a les cèl·lules de les vies respiratòries, causant problemes seriosos en la salut.
Després del tabac, és la segona causa més important de càncer de pulmó i està classificat per l’Organització Mundial de la Salut com a agent cancerigen del grup 1.